La llengua oral és una comunicació que s'ha de negociar. Ha de tenir sentit cada enunciat del nostre discurs, com oradors hem de transmetre una actitud i hem de tenir en compte la nostre pronunciació.
La comunicació és ACCIÓ mentre que comunicar-se és FER. És un acte material que implica un compromís de tots on intervenen un emissor i un receptor.
Aquesta comunicació no nomé te un context objectiu ( situació immediata) si no que també hi ha subjectiu( imaginari, creences...). La unió d'aquest dos espais es intersubjectivitat.
La intersubjectivitat és compartir un món entre interlocutors on es permet negociar fins arribar a entendre els mateixos significats. Troben dos tipus de interlocutors:
- Interlocutors habituals: eviten donar més explicacions
- Interlocutors recents: són desconeguts i han de donar més explicacions.
També en una comunicació intervé un context o situació comunicativa. Aquest context ha de tenir una bona adequació per tal de que hi hagi un bon intercanvi comunicatiu.
↓↓
- Estil
- Transmetre intencions i significats
- Planificar el missatge
- Negociar i cooperar amb l'interlocutor
ACTE DE PARLA: és la unitat comunicativa de la llengua on intervenen:
- Emissor i receptor
- Un codi
- Comunicació verbal
- Oral (varietats)
- Diacròniques : Història
- Diatòpiques : dialectals
- Diastràtiques: Estat social o cultural
- Diafàsique: Registre formal
- Escrit
- Comunicació no verbal
- Gestos
- Emocions
- Un Canal
- Context
- Missatge
- Nivell fonológic
- Nivell léxico-gramatical
- Nivell Semàntic: atribuir significat a les paraules
- Nivell pragmàtic: Interpreta una intenció
No hay comentarios:
Publicar un comentario